Una
de les coses que et queden més clares quan treballes en ensenyament
és que, ja sigui amb nens, adolescents, adults o gent gran,
l'aprenentatge sempre és més fàcil _ i perdura més a la memòria
_ si el plantegem des de l'experiència i les emocions. Això és
quelcom de què ara tothom parla perquè els neurocientífics _ els
“déus” de la nostra era, amb tots els meus respectes pels uns i
pels altres _ ens han dit que és veritat, que ho han comprovat
posant tot un seguit d'electrodes als nostres innocents caperrons
que, Voilà! s'il·luminen com discoteques eivissenques cada
vegada que aprenem alguna cosa amb les mans o ens diuen quelcom que
podem connectar amb un sentiment.
Però
si fa temps que dónes classe, això no és cap novetat per tu.
M'equivoco?
Una
de les mostres més recents que tinc sobre això és l'experiència
portada a terme com a demo per My
Second Language
http://mysecondlanguage.es/
al CIRD de Cornellà de Llobregat. Recipe
for my family va ser un taller per
famílies en què, a través de l'ús de materials plàstics, i
utilitzant la pròpia biografia com a contingut, vam poder
endinsar-nos en el vocabulari anglès referit a les emocions i a la
cuina (sí, sí, heu sentit bé: en el fons, no són àmbits tan
diferents!).
Ens
vam centrar en col·laborar per crear la recepta emocional perfecta
per cada família, vam treballar amb les mans i....curiosament, les
paraules en anglès van entrar per la porta gran.
Gràcies
a My Second i a la Mariángeles Pallarès per oferir-me la
possibilitat de donar una mostra d'aquest tipus d'enfocament, en el
què el seu equip i ella mateixa són grans especialistes!
